Festa del Roser - Ball de la Garlanda
La versió del Ball, actualment en ús, és fruit de les reestructuracions fetes, tant a nivell musical com coreogràfic, als anys cinquanta pel músic Miquel Armengol i a finals del setanta per Miquel Armengol i Josep M. Castells.
Aquestes reestructuracions van ser fetes amb la intenció de fixar el ball, i així evitar les modificacions que, de forma puntual, s'havien fet en anys anteriors.
Amb aquesta intenció es va redactar un document que recull, a més d'informacions de caire històric, la música i la coreografia del ball.
La música, interpretada per una cobla-orquestra, està formada per quatre frases en compàs ternari, les quals es repeteixen, més una corranda final en compàs binari. En ser aquestes unes melodies presents en altres pobles, més o menys pròxims a Vallbona, pensem que havia estat un ball molt conegut en una àmplia zona.
Amb tot, cal senyalar que, en cap dels altres pobles dels quals tenim notícia que s'havia ballat aquest ball,la música consta de les cinc frases o melodies encadenades que trobem a Vallbona, sinó només de dues o màxim de tres. Això ens fa pensar que, en alguna de les reestructuracions sofertes pel ball, la transmissió oral podia haver encadenat en un únic ball melodies provinents d'altres balls, igualment propis d'aquella àrea geogràfica. La qual cosa pot ser indicativa de com la fixació d'un ball en un poble pot ser l'últim reducte d'aquell ball, el qual havia estat estès en una àrea més àmplia sòcioculturalment definida.
Així, doncs, trobem que el ball pla de Vilafranca, el ball de garlandes de St. Quintí de Mediona, i el ballet de l'aplec de Subirats són comuns a les melodies “B” i “C” del de Vallbona. Amb el Ball del Roser de Torà hi ha comuna la melodia “A” i variants a “B” i “D”; a Prats del Rei “B” i “D”; a Prats del Rei “B” i “D”; a St. Esteve de Sesrovires “A” i “B”, aquest dos darrers més pròxims a la melodia de Torà; i amb el Ball de la Garlanda de Subirats les melodies “D” i “C”.
El ball és un senzill ball pla que primerament les parelles ballen sense moure's de la seva posició inicial, delimitant els Quatre angles d'un quadrat. Seguidament, els balladors es desplacen a un dels laterals de la plaça, formant dues fileres que avancen i retrocedissin també amb ball pla, aquesta sembla que és la part del ball que ha perdurat, fins i tot en aquells períodes menys reeixits del ball ( anys quaranta i seixanta). Els balladors tornen al centre de la plaça i el ball segueix amb punt pla delimitant un cercle.
El ball finalitza amb una rotllana amb els balladors agafats de les mans,saltant primer a la dreta i després a l'esquerra. Aquesta breu descripció no pretén ser indicativa de com s'ha de ballar el ball, aspecte que recull el document citat anteriorment, sinó situar els balladors dins l'espai destintat al ball, tot senyalant les figures que formen les diferents evolucions del ball.
Tot seguit us podeu desgarregar els gràfics corresponents a la disposició dels balladors seguint la part musical. Les lletres de la part superior esquerra del quadre corresponen a les de les frases musicals.
